DESNONAMENTS

L’any 1980, en el butlletí de l’AV Sant Mori de Llefià (desembre 1980, núm. 4) a la pàgina 8 apareixia aquest escrit:

“Ante la grave situación económica que padece la clase trabajadora, una nueva agresión se está llevando a cabo en numerosas barriadas de Badalona. Los grandes y medianos propietarios (de viviendas) junto con abogados antipopulares y el propio juzgado, parecen haberse puesto de acuerdo para echar a numerosas familias a la calle, sin importarles la situación de paro y necesidad económica que sufren muchas familias trabajadoras”

A continuació proposava mesures i estratègies per ajudar les famílies afectades i invitava els veïns a intervenir activament contra els desnonaments.

Han passat més de trenta anys i de nou es repeteix aquesta situació. Han canviat alguns dels protagonistes, però…

A Badalona l’atur afecta prop de 25.000 persones i moltes d’elles no poden fer front a la quota hipotecària que fa anys van subscriure amb una entitat bancària.

La solució adoptada per les entitats financeres, davant d’aquesta situació, és treure a subhasta el pis; si la subhasta queda deserta les entitats financeres es queden el pis amb un valor del 60% de la taxació. La diferència del deute que no queda cobert per aquest 60%, més interessos de demora i les costes judicials, queden com un deute viu per a la persona expropiada. És a dir, la persona no només es queda sense habitatge sinó que també ha de continuar pagant un deute que continuarà creixent fins que no sigui saldat.

El passat 10 de març va entrar en vigor el Reial decret que regula l’aplicació de refinançaments específics per a deutores sense recursos. Els beneficiaris seran “persones que es trobin en situació professional i patrimonial que els impedeixi fer front al compliment de les seves obligacions hipotecàries i a les elementals necessitats de subsistència”. L’objectiu és evitar l’exclusió social de moltes persones que tenen una quota hipotecària superior al 60% dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.

Les persones que es trobin en aquesta situació podran sol·licitar la dació en pagament com a mitjà alliberador definitiu del deute i podran romandre en el seu habitatge durant d’un termini de dos anys satisfent una renda assumible.

Què fan algunes entitats bancàries davant aquesta situació?

Doncs es desfan de les hipoteques i les venen a “Fondos de Titulación de Activos” amb la qual cosa els nous propietaris de la hipoteca actuaran i reclamaran als deutors als jutjats i així podran adjudicar-se els béns de la persona afectada, de les seves famílies… En definitiva aquestes persones passen a ser proscrites i per tant perseguides per la Llei.

Per això hem de desemmascarar i denunciar l’engany dels bancs (molts dels fons estan creats pels mateixos bancs), implicar a les administracions en la defensa del dret a l’habitatge que defensa la Constitució espanyola i actuar activament i solidàriament amb totes les persones afectades per aquesta gran estafa. 

 Pedro Jesús Fernández