EL DESNONAMENT DE L’AMIC JOSÉ

L’amic José és una de les moltes persones de Badalona que van caure a la trampa de subscriure una hipoteca amb Catalunya Caixa per les moltes facilitats i avantatges que, segons li van dir a una de les seves sucursals de la nostra ciutat, tenia aquest producte que li oferien.

Ell i la seva dona tenien feina, d’això fa mes de sis anys, i és clar, van pensar que era millor ser propietari d’un habitatge que no pagar un lloguer. Pel mateix import li oferien tenir la hipoteca, això sí, pagant durant més de trenta anys una mòdica quantitat, superior a mil euros, per amortitzar el préstec.

L’alliberació del sòl per part del govern d’Aznar, l’especulació immobiliària per part de gent poderosa sense escrúpols i la complicitat de molts governs locals, varen fer la resta.

Semblava que vivíem al país de les meravelles. Tothom tenia feina, es guanyaven bons sous i ens vam oblidar que ningú ens deixa diners a canvi de res.

Quan va esclatar la bombolla immobiliària perquè la demanda no podia assumir els milers d’habitatges que es construïen en el nostre país, els bancs varen retirar les seves “facilitats”, l’atur es va generalitzar i la pobresa es va instal·lar en molts habitatges.

L’amic José i la seva dona es van quedar sense feina. Ara bé Catalunya Caixa cada mes li passava el corresponent rebut d’amortització de la seva hipoteca.

Inicialment, pensant que la situació podria millorar, varen poder pagar. Però passaven els mesos i no només la situació no millorava sinó que cada dia era pitjor.

Els meus amics no coneixien el significat de la paraula dació, però algú els va explicar que era intentar negociar amb l’entitat bancària retornar-li l’habitatge i renunciar al que havien pagat i a la propietat del pis. A canvi l’entitat financera cancel·lava la hipoteca.
El José ho va intentar, ja que Catalunya Caixa és una de les entitats financeres que han signat el document de bones pràctiques impulsat pel govern central que si bé no obliguen els bancs a acceptar la dació, sí que aconsellen que aquests siguin sensibles amb la situació de les famílies i facilitin la solució dels problemes derivats per impagats d’hipoteques.

Abans de l’estiu semblava que aquesta seria la solució del problema de l’amic José i de moltes altres famílies de Badalona i de tot arreu. A més a més a Badalona l’alcalde va signar un conveni de col·laboració amb Catalunya Caixa i per tant hi havia, en principi, millor predisposició.

De fet l’alcalde ha fet públic en diverses ocasions que també li preocupa la situació i que no deixarà cap veí al carrer.

Encara que legal, la llei és injusta i per això no només s’ha de canviar, sinó que tots hem de treballar per evitar que cap veí nostre es trobi al carrer. I és clar, l’alcalde ha d’assumir la seva responsabilitat i el seu compromís i solucionar els problemes del nostre veí José i de moltes altres persones de la nostra ciutat en situació semblant. No és suficient amb declaracions. Cal actuar.

 Pedro Jesús Fernández